HABITATGE
CARACTERÍSTIQUES DE L'HABITATGE

L'habitatge ha d'oferir a les persones que hi han de viure espais per a la relació, la comunicacó i l'esbarjo, per la intimitat i la higiene, per preparar el menjar, per treballar, etc... També ha de garantir una bona il·luminació, temperatura, etc... per una bona estancia. En la fase del disseny s'han de tenir presents les necessiatats i el hàbits dels futurs ocupants. Depenent d'alguns factors les característiques que ha de reunir l'habitatge s'hauran d'adaptar a elles. És fonamental tenir en compte les circulacions que hi haurà dins l'habitatge, ja que condicionen la distribució de les estances. A més, la distribució dels espais condicionarà la ubicació del mobiliari. Aquest ha d'estar a prop del lloc on es realitzarà l'activitat. 

L'Administració és l'encarregada de fer lleis i normatives que regulin la construcció d’habitatges, i els arquitectes han de respectar-les a l’hora de dissenyar-los. Inclouen aspectes com les condicions d’habitabilitat, la superfície mínima dels habitatges, etc... Cada cop és té més amb compte la construcció d'habitatges sostenibles. Cal intentar que els materials que s'utilitzin en la construcció no hagin necessitat grans quantitats d'energia durant la construcció/fabricació, i que siguin fàcilment reciclables. 

TIPUS D'HABITATGES

Els tipus d'habitatges es classifiquen de la seguent manera: 

UNIFAMILIARS: 

AïLLAT:És un edifici dissenyat per ser ocupat per una única família. 

APARELLAT: Aquest tipus d’edifici està format per dos habitatges unifamiliars simètrics que comparteixen una paret.

ADOSSAT: És un tipus d’edificació semblant a l’aparellada, però en aquest cas l’habitatge se situa al costat dels altres formant una filera.

PLURIFAMILIAR:Són blocs de pisos destinats a ser ocupats per diverses famílies.





L'EMPLAÇAMENT I L'ORIENTACIÓ

L'EMPLAÇAMENT: és el lloc on s'ha construït l'habitatge, un aspecte molt important que determinarà la satisfacció de les nostres necessitats i preferències. 

L'ORIENTACIÓ: és essencial per gaudir d'una sensació de benestar i per un estalvi energètic en il·luminació i climatització.

• ORIENTACIÓ NORD: façana amb poca llum. Zona freda a l'hivern i fresc a l'estiu. 
• ORIENTACIÓ EST: els raigs de sol incideixen a la façana des del matí fins al migdia. Durant l'estiu hi proporciona escalfor i durant l'hivern hi fa fresqueta.
• ORIENTACIÓ SUD: la façana és la que rep més sol respecte altres situacions. És agradable l'ambient durant l'hivern però durant l'estiu la calor pot ser excessiva.  
• ORIENTACIÓ OEST: la façana rep sol des del migdia fins que es pon el sol. Durant l'estiu és molt calorós. Té un punt a favor, ja que proporciona a l'habitatge molta llum natural. 

 LA DISTRIBUCIÓ INTERIOR 

• ZONA DE TREBALL I SERVEIS: són zones on s'hi realitzen tasques domèstiques i d'higiene personal, com cuinar, rentar, planxar, etc... Formen part d'aquesta zona la cuina, el rebost, el bany...
• ZONA PER DORMIR I AÏLLAMENT: són zones apartades per poder descansar-hi. Els dormitoris pertanyen a aquesta zona. 
• ZONA PER RELACIONAR-SE I ESTAR: són espais per a la vida comunitària. 
• ZONA D'ACCÉS I DE LA CIRCULACIÓ: permet l'accés des de l'exterior de l'habitatge. Les habitacions que pertanyen a aquesta zona es el rebedor, el porxo, els passadissos. 

SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA 

Un habitatge energèticament sostenible és aquell que redueix al màxim
les seves necessitats de consum d'energia externa.
il·luminació. 

La reducció del consum energètic es pot aconseguir:

• DE MANERA PASSIVA: en el moment del disseny de l'habitatge tenint en compte tècniques d'arquitectura bioclimàtiques, etc...
• DE MANERA ACTIVA: ús preferent d'energies procedents de fonts renovables. 

Com aprofitar les aigües d'un habitatge:

• Aigües pluvials: es poden obtenir per la teulada i posar-les en un dipòsit per després aprofitar-les.
• Aigües grises: són les aigües residuals de la dutxa i els lavabos. També es poden posar en un dipòsit per després aprofitar-les.
• Aigües negres: són les de la cuina o del vàter. Si les netegem les podem utilitzar per al regadiu.

ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

L’arquitectura bioclimàtica es basa en la construcció d’edificis adaptats a les condicions climàtiques de l’entorn, aprofitant els recursos naturals per reduir el consum d’energia i l’impacte mediambiental.

• ORIENTACIÓ: s'utilitza per aconseguir la màxima radiació i crear corrents d'aire, per això ha de tenir una orientació nord-sud. La façana nord no rep llum solar. La zona est rep calor agradable durant el matí. La façana sud rep sol tot el dia. 
• NIVELL D'INSOLACIÓ I DE PROTECCIÓ SOLAR: si al costat de l'habitatge hi plantem arbres de fulla caduca en la zona sud aconseguirem que durant l'estiu proporcionin ombra i a l'hivern al perdre les fulles deixaran passar el sol per escalfar la casa. En canvi, en la zona nord s'hi hi plantem arbres de fulla perenne ens faran de barrera pels vents freds que arriben pel nord. 
• SISTEMA PER GENERAR I DISTRIBUIR AIRE CALENT: consisteix a captar la calor i distribuir-a per tota la casa per així ventilar. 

- Efecte hivernacle: és una tècnica per produir calor a aprtir de finestres de gran dimensions col·locades en la façana sud. Durant el dia, l'aire s'escalfa i es distribueix per l'habitatge. A la nit, per evitar pèrdues de calor, s'han de baixar les persianes. 

- Mur Trombe: és un mur de massa tèrmica 

• Mur Trombe: és un mur de massa tèrmica construït de pedra, formigó, toves

o maons. Té unes obertures per la part inferior i superior per facilitar la cir-

culació de l’aire, i davant hi ha un vidre per provocar l’efecte d’hivernacle.

Durant el dia, els raigs solars creen un efecte d’hivernacle entre el vidre i el

mur, escalfant l’aire que ve de la part inferior del mur i acumulant calor. A la

nit, a causa de la inèrcia tèrmica del mur, la cedeix a l’interior de l’habitatge.

.