PROPIETAT INTEL·LECTUAL

QUE ÉS LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL?

La propietat intel·lectual és un tipus de propietat que pertany a l'autor pel sol fet de la creació original d'una obra literària, artística o científica, i que li confereix drets de caràcter personal i patrimonial, consistents en la plena disposició i el dret exclusiu a l'explotació de l'obra, sense més limitacions que les establertes a la llei. 

Això implica que l'obra no pot ser utilitzada o usada sense la prèvia autorització, onerosa o gratuïta, de l'autor.

L'autor no té necessitat de fer cap tràmit administratiu per fruir de la propietat intel·lectual de la seva obra.

La propietat intel·lectual té la seva manifestació en dos tipus de drets: els morals i els d'explotació.

DRETS MORALS

- Decidir si la seva obra ha de ser divulgada.

- Determinar si aquesta divulgació ha de fer-se sota el seu nom, sota pseudònim o signe. 

- Exigir el reconeixement de la seva condició d'autor de l'obra. 

- Exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir qualsevol modificació contra ella que suposi perjudicis als seus legítims interessos. 

- Modificar l'obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns. 

- Retirar l'obra del comerç per canvi de les seves conviccions intel·lectuals o morals, prèvia indemnització de danys.

- Accedir a l'exemplar únic o rar de l'obra quan es trobi en poder d'un altre, a fi d'exercitar el dret de divulgació.

DRETS D'EXPLOTACIÓ 

L'autor corresponen també en exclusiva els drets d'explotació de la seva obra en qualsevol forma. Els principals drets d'explotació són:

- Reproducció: fixació de l'obra en un mitjà que permeti la seva comunicació. 

- Distribució: posada a disposició del públic de l'original. 

Comunicació pública: tot acte pel qual una pluralitat de persones poden tenir accés a l'obra sense prèvia distribució. 

- Transformació: traducció, adaptació i qualsevol altra modificació en la forma de la qual derivi una obra diferent. 

- Obres completes: la cessió dels drets d'explotació sobre les seves obres no impedirà a l'autor publicar-les en col·lecció escollida o completa. 

DURADA DELS DRETS

Els drets d'explotació duren el l'actual regió en l'actual legislació, tota la vida de l'autor i 70 anys després de la seva mort o declaració de mort, moment el qual l'obra passa al domini públic, podent ser utilitzada per qualsevol sempre que se'n respecti la seva autoria i la integritat. 

Els drets morals, pel seu caràcter personal van vinculats a la vida de l'autor. Tanmateix els drets d'autoria i integritat de l'obra poden ser exercits, sense límits de temps. El dret a decidir la divulgació de l'obra inèdita de l'autor el poden exercir les persones, durant 70 anys des de la seva mort.

• 
  
• 
  
• 
  

MEMÒRIA
Drive compartit correu: 

https://docs.google.com/document/d/1eh275Y3b5XQXL7cV3CDBww0uofvTZicsga11V5unTLE/edit?usp=sharing

HABITATGE
CARACTERÍSTIQUES DE L'HABITATGE

L'habitatge ha d'oferir a les persones que hi han de viure espais per a la relació, la comunicacó i l'esbarjo, per la intimitat i la higiene, per preparar el menjar, per treballar, etc... També ha de garantir una bona il·luminació, temperatura, etc... per una bona estancia. En la fase del disseny s'han de tenir presents les necessiatats i el hàbits dels futurs ocupants. Depenent d'alguns factors les característiques que ha de reunir l'habitatge s'hauran d'adaptar a elles. És fonamental tenir en compte les circulacions que hi haurà dins l'habitatge, ja que condicionen la distribució de les estances. A més, la distribució dels espais condicionarà la ubicació del mobiliari. Aquest ha d'estar a prop del lloc on es realitzarà l'activitat. 

L'Administració és l'encarregada de fer lleis i normatives que regulin la construcció d’habitatges, i els arquitectes han de respectar-les a l’hora de dissenyar-los. Inclouen aspectes com les condicions d’habitabilitat, la superfície mínima dels habitatges, etc... Cada cop és té més amb compte la construcció d'habitatges sostenibles. Cal intentar que els materials que s'utilitzin en la construcció no hagin necessitat grans quantitats d'energia durant la construcció/fabricació, i que siguin fàcilment reciclables. 

TIPUS D'HABITATGES

Els tipus d'habitatges es classifiquen de la seguent manera: 

UNIFAMILIARS: 

AïLLAT:És un edifici dissenyat per ser ocupat per una única família. 

APARELLAT: Aquest tipus d’edifici està format per dos habitatges unifamiliars simètrics que comparteixen una paret.

ADOSSAT: És un tipus d’edificació semblant a l’aparellada, però en aquest cas l’habitatge se situa al costat dels altres formant una filera.

PLURIFAMILIAR:Són blocs de pisos destinats a ser ocupats per diverses famílies.





L'EMPLAÇAMENT I L'ORIENTACIÓ

L'EMPLAÇAMENT: és el lloc on s'ha construït l'habitatge, un aspecte molt important que determinarà la satisfacció de les nostres necessitats i preferències. 

L'ORIENTACIÓ: és essencial per gaudir d'una sensació de benestar i per un estalvi energètic en il·luminació i climatització.

• ORIENTACIÓ NORD: façana amb poca llum. Zona freda a l'hivern i fresc a l'estiu. 
• ORIENTACIÓ EST: els raigs de sol incideixen a la façana des del matí fins al migdia. Durant l'estiu hi proporciona escalfor i durant l'hivern hi fa fresqueta.
• ORIENTACIÓ SUD: la façana és la que rep més sol respecte altres situacions. És agradable l'ambient durant l'hivern però durant l'estiu la calor pot ser excessiva.  
• ORIENTACIÓ OEST: la façana rep sol des del migdia fins que es pon el sol. Durant l'estiu és molt calorós. Té un punt a favor, ja que proporciona a l'habitatge molta llum natural. 

 LA DISTRIBUCIÓ INTERIOR 

• ZONA DE TREBALL I SERVEIS: són zones on s'hi realitzen tasques domèstiques i d'higiene personal, com cuinar, rentar, planxar, etc... Formen part d'aquesta zona la cuina, el rebost, el bany...
• ZONA PER DORMIR I AÏLLAMENT: són zones apartades per poder descansar-hi. Els dormitoris pertanyen a aquesta zona. 
• ZONA PER RELACIONAR-SE I ESTAR: són espais per a la vida comunitària. 
• ZONA D'ACCÉS I DE LA CIRCULACIÓ: permet l'accés des de l'exterior de l'habitatge. Les habitacions que pertanyen a aquesta zona es el rebedor, el porxo, els passadissos. 

SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA 

Un habitatge energèticament sostenible és aquell que redueix al màxim
les seves necessitats de consum d'energia externa.
il·luminació. 

La reducció del consum energètic es pot aconseguir:

• DE MANERA PASSIVA: en el moment del disseny de l'habitatge tenint en compte tècniques d'arquitectura bioclimàtiques, etc...
• DE MANERA ACTIVA: ús preferent d'energies procedents de fonts renovables. 

Com aprofitar les aigües d'un habitatge:

• Aigües pluvials: es poden obtenir per la teulada i posar-les en un dipòsit per després aprofitar-les.
• Aigües grises: són les aigües residuals de la dutxa i els lavabos. També es poden posar en un dipòsit per després aprofitar-les.
• Aigües negres: són les de la cuina o del vàter. Si les netegem les podem utilitzar per al regadiu.

ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

L’arquitectura bioclimàtica es basa en la construcció d’edificis adaptats a les condicions climàtiques de l’entorn, aprofitant els recursos naturals per reduir el consum d’energia i l’impacte mediambiental.

• ORIENTACIÓ: s'utilitza per aconseguir la màxima radiació i crear corrents d'aire, per això ha de tenir una orientació nord-sud. La façana nord no rep llum solar. La zona est rep calor agradable durant el matí. La façana sud rep sol tot el dia. 
• NIVELL D'INSOLACIÓ I DE PROTECCIÓ SOLAR: si al costat de l'habitatge hi plantem arbres de fulla caduca en la zona sud aconseguirem que durant l'estiu proporcionin ombra i a l'hivern al perdre les fulles deixaran passar el sol per escalfar la casa. En canvi, en la zona nord s'hi hi plantem arbres de fulla perenne ens faran de barrera pels vents freds que arriben pel nord. 
• SISTEMA PER GENERAR I DISTRIBUIR AIRE CALENT: consisteix a captar la calor i distribuir-a per tota la casa per així ventilar. 

- Efecte hivernacle: és una tècnica per produir calor a aprtir de finestres de gran dimensions col·locades en la façana sud. Durant el dia, l'aire s'escalfa i es distribueix per l'habitatge. A la nit, per evitar pèrdues de calor, s'han de baixar les persianes. 

- Mur Trombe: és un mur de massa tèrmica 

• Mur Trombe: és un mur de massa tèrmica construït de pedra, formigó, toves

o maons. Té unes obertures per la part inferior i superior per facilitar la cir-

culació de l’aire, i davant hi ha un vidre per provocar l’efecte d’hivernacle.

Durant el dia, els raigs solars creen un efecte d’hivernacle entre el vidre i el

mur, escalfant l’aire que ve de la part inferior del mur i acumulant calor. A la

nit, a causa de la inèrcia tèrmica del mur, la cedeix a l’interior de l’habitatge.

.

EXERCICI PROPIETAT INTE L·LECTUAL

Licències de Creative Commons

https://drive.google.com/open?id=1mtzVREdVJnj9shchTHNK37JaA8cZwN8n

CAS 1. L'Eva ha pintat un quadre a l'oli i n'ha fet una fotografia en alta resolució. Vol que la seva creació arribi a molta gent i per això ha pensat en posar-la a Internet amb una llicència CC. Tanmateix, no li interessa que ningú la modifiqui ni faci diners a partir d'ella.

En aquest cas la llicència recomanada seria: BY-NC-ND

CAS 2. El Jaume ha escrit una col·lecció de poemes i vol posar-la a Internet, a la seva pàgina web. Vol que tothom sàpiga que és ell qui ha fet aquests poemes, però no li importa si algú els fa servir per a altres obres (no li importaria trobar-se algú pel carrer amb algun dels seus poemes imprès en una samarreta, per exemple). Ara bé, vol que les obres que se'n derivin mantinguin el mateix tipus de condicions que ell ha decidit per als seus poemes originals.

En aquest cas la llicència recomanada seria: BY-SA

CAS 3. L'Anna i el Pere són dissenyadors de pàgines web. No els importa que altres persones facin servir els seus dissenys, i fins i tot els modifiquin, sempre i quan mantinguin les mateixes condicions i diguin que ells dos en són els creadors originals. El que no volen, però, és que si algú utilitza els seus dissenys ho faci amb finalitats comercials.

En aquest cas la llicència recomanada seria: BY-NC

VIDEO 


https://drive.google.com/open?id=1q1fjCsZMe49ucgRUopHPbmKnd9dJB2EH

10 consells de seguretat per a usuaris digitals icona representativa

ICONA REPRESENTATIVA

CONSELLS DE SEGURETAT PER A USUARIS DIGITALS

10 CONSELLS DE SEGURETAT PER A USUARIS DIGITALS

1- Un dels consells útils és canviar les contrasenyes periòdicament i no utilitzar les mateixes a totes les xarxes socials.

2- Alhora de fer les compres en línia fer-les per pàgines amb prestigi social. 

3- Evita obrir correus electrònics que no vagin a la nostra atenció. 

4- Cal protegir bé l'accés al teu mòbil utilitzant patrons i fer còpies de seguretat del nostre dispositiu. 

5- Vigilar a l'hora d'utilitzar línies WI-FI obertes i evitar l'ús de serveis que comportin l'accés a informació personal. 

6-  Protegir les xarxes de casa. 

7- Vigilar amb la seguretat d'aparells que s'han incorporat darrerament a internet. 

8- Actualitzar el software bàsic. 


9- Deshabilitar els complements no desitjats dels navegadors.

10- Per a afavorir la navegació i les cerques privades s'aconsella activar els modes privats dels navegadors

SIMULACIÓ DE LA CONFIGURACIÓ D'UNA XARXA LOCAL

En aquestes captures de pantalla podem veure el primer pas, Step by Step. 
En aquest primer pas t'explica una mica per a que es cada cosa i que passa en cada cas al afegir o treure algun element.   

ACTIVITAT "Què són i per a què serveixen les xarxes d'ordinadors"

Durant molt de temps els ordinadors han estat màquines aïllades que treballaven de forma autònoma i la transferència d'informació es feia mitjançant les cintes magnètiques, els discs i els disquets. Cap als anys 80 però quedaren en desús.

Les dades es transportaven fàcilment en cas de que els ordinadors fossin a prop. Però si l'ubicació dels ordinadors era llunyana complicava el procés i això provocava l'endarreriment de l'obtenció dels resultats. 

La comunicació entre ordinadors va néixer d'una necessita tecnològica en el procés d'implantació i d'expansió. Una de les primeres solucions per comunicar ordinadors distants fou l'ús de mòdems acústics. 

Per a què els ordinadors poguessin dialogar havien de tenir un mateix llenguatge o protocol de comunicació. Els ordinadors necessiten infraestructures per fer possible la comunicació entre ells, és per això que es va haver de desenvolupar la tecnologia de connexió d'ordinadors en xarxa.

La connexió d'ordinadors en xarxa permet l'intercanvi de dades, un sistema de missatgeria instantània, un sistema de correu electrònic, un treball simultani en una mateixa base de dades, etc...

"Característiques de les xarxes"

TIPUS DE XARXES

• LAN: Local Area Network, o xarxa d'àrea local. Els dispositius connectats estan en un àrea física molt delimitada.
• WAN: Wide Area Network o xarxa d'àrea àmplia. Els dispositius connectats estan en un àrea extensa.
• Client-servidor: La funció de l'ordinador servidor és oferir un servei a qualsevol ordinador client que li ho sol·liciti.
• D'IGUAL A IGUAL o Peer to Peer: els ordinadors connectats es comporten alhora com a clients i com a servidors i no passen per cap ordinador servidor.

TOPOLOGIA DE XARXA

•   Topologia de bus: aquesta és la més senzilla. Tots els dispositius estan connectats en paral·lel a la mateixa línia amb un sol cable.

• Topologia en estrella: Els ordinadors es connecten a un node central anomenat concentrador o hub formant la forma d'estrella.
• 
  

• Topologia lògica: determina la forma en que es transmeten les dades entre els dispositius. la més comuna és la Ethernet.  

EL MITJÀ DE TRANSMISSIÓ

• Cable coaxial: està constituït per dos cables conductors. Admet velocitats de transmissió de dades de fins a 10Mb/s.
• Cable parell trenat: està constituït per dos cables de coure. Admet velocitats de dades de fins a 1Gb/s.
• Fibra òptica: constituïda per capes de material plàstic i vidre. Transporta dades digitals per mitjà d'impulsos de llum a alta velocitat. Admet velocitats de dades de fins a 10Gb/s. 

VELOCITATS DE TRANSFERÈNCIA

- kbps o kb/s- quilobat per segon.

- Mbps o Mb/s- megabit per segon 

- Gbps o G/s- gigabit per segon. 

ELS ELEMENTS FÍSICS D'UNA XARXA SOCIAL

• Interfície electrònica Ethernet: és la targeta electrònica que ha d'incorporar qualsevol ordinador o perifèric per connectar-se a la xarxa. 
• Concentrador o hub: on es connecten diversos ordinadors o dispositius Ethernet d'un mateix segment o sector de la xarxa. 
• Commutador o switch: és un dispositiu electrònic on es connecten els ordinadors o diferents segments per formar una xarxa molt més extensa, amb més capacitat i més eficiència que un concentrador.
• Encaminador, enrutador o router: és el dispositiu que connecta una xarxa i els seus dispositius amb Internet. 
• El connector RJ-45: aquest permet la connexió física entre un dispositiu i el cable. 

ACTIVITAT APARTAT INTERNET

Adreça IP de l'ordinador de classe

Mesura de la velocitat de connexió a Internet



Document de text tasca_xarxes.odt
https://drive.google.com/open?id=1MichlXcfdiF3AZE3hK9QSWYGkrO3-471xx87rvXeGlY

App Inventor

Projecte App Inventor
         

video conill

VIDEO EDITAT DEL CONILL

https://drive.google.com/open?id=19xAxIRV5S-TU2OQw9_Gyx3QQzVSR8dww